Tinc un carrer ple de silencis,
un sol, un núvol fugisser,
que ben quiet es mira el dia
tot farcit de desnivells
de pobles imaginaris,
cases i teules
una font, una foguera, un estel
molsa al pedregar de la infantesa,
els meus desitjos
en una capseta de gel,
esperant a ser oberta
al bell sol de l'hivern.
Dec 25, 2009
Àngels
(amb Oriol)
Diuen que els estels
guarden els anhels
i els duen en la foscor
a prop d'un racó
on un àngel els agafa
i, com si fossin de fum,
els escampa pel món
i als carrers plens de llum.
Diuen que els estels
guarden els anhels
i els duen en la foscor
a prop d'un racó
on un àngel els agafa
i, com si fossin de fum,
els escampa pel món
i als carrers plens de llum.
Labels:
De todas partes
Dec 9, 2009
Hivern
De neu i cristalls,
són fets els miralls
de l'ànima inversa,
i amb gran trasbals
tremolen les mans
en veure desferres.
són fets els miralls
de l'ànima inversa,
i amb gran trasbals
tremolen les mans
en veure desferres.
Labels:
De todas partes
Oct 19, 2009
Matinada
Brogit de ciutat,
ple de carrers invisibles
i cases desiguals
s'escola la vida
amb un pols regular
m'atenalla tant silenci
m'amara el meu esglai
em bec la son, m'emborratxa,
a estranys intervals.
ple de carrers invisibles
i cases desiguals
s'escola la vida
amb un pols regular
m'atenalla tant silenci
m'amara el meu esglai
em bec la son, m'emborratxa,
a estranys intervals.
Labels:
Desde la nada
Res
Fred,
de cendra i de gel,
voreja el meu cel,
de lluna i de mel
lliscant cap al cor,
trencant tremolors,
deixant-me ben sol,
a prop d'un erol,
de món sense flors.
Sang,
paper de vidre i fang,
com si fos un infant,
buscant fer-se gran,
cremant anys i llum,
em fa sentir de fum,
volàtil, falible,
estranyament invisible.
Mar,
blau i fred viatge,
que s'emprèn sense anclatges,
a l'esguard de cent miratges,
que encerclen la pell,
i fan de l'ànima cisell,
mentre amb fred, mar i paper,
clivellen un cor tant proper
debades busco una imatge.
de cendra i de gel,
voreja el meu cel,
de lluna i de mel
lliscant cap al cor,
trencant tremolors,
deixant-me ben sol,
a prop d'un erol,
de món sense flors.
Sang,
paper de vidre i fang,
com si fos un infant,
buscant fer-se gran,
cremant anys i llum,
em fa sentir de fum,
volàtil, falible,
estranyament invisible.
Mar,
blau i fred viatge,
que s'emprèn sense anclatges,
a l'esguard de cent miratges,
que encerclen la pell,
i fan de l'ànima cisell,
mentre amb fred, mar i paper,
clivellen un cor tant proper
debades busco una imatge.
Labels:
Desde la nada
Oct 18, 2009
Oct 12, 2009
Oct 11, 2009
Sep 28, 2009
Subscribe to:
Posts (Atom)
